Ermita i castell de Sant Andreu del Coll

Aquest dimarts hem repetit el que vàrem fer el dimarts passat, castell i ermita. En aquesta ocasió hem anat a conèixer el castell del Coll i Sant Andreu del Coll ambdós indrets molt propers a Sant Miquel del Mont a la serralada del mateix nom.
A la carretera d’Olot a Vallfogona del Ripollès i passat l’Hostal del Sol, es troba una pista que puja fins a la ermita. Nosaltres hem deixat el cotxe entre la masia de Can Llop i la masia del Pla del Coll, hem seguit a peu fins l’ermita de Sant Andreu.
L’església es troba en un lloc idíl•lic, amb un edifici molt ben conservat, malgrat els diferents moviments que ha patit l’estructura, almenys en tres o quatre llocs es veu ben clarament com s’obre, o sigui els fonaments han cedit i s’obre l’absis en vertical (es pot apreciar en la fotografia), el mateix ha passat a la façana principal i en una de les parets laterals de l’església, pel que sigui s’ha mogut la seva estructura.
El castell es menciona en l’acta de consagració de l’església, on es diu que va ser fet pel senyor Emili, la seva muller Quixila i els seus fills. Els seus descendents el tenien fins el 1419, quan consta que n’era senyor Ramon de Pujol, i posteriorment va passar a les famílies Montagut i Vallgornera.
L’església surt esmentada des del 953 en relació amb els abats de Ridaura, en uns documents que alguns historiadors consideren falsos. Del que no hi ha dubte és que
l’any 995 es va consagrar sobre un temple anterior i que va ser motiu de litigi entre els monjos de Ridaura i els de Ripoll, ja que l’església s’esqueia al límit de les seves possessions. Fou una de les parròquies de les quals el rei Pere III de Catalunya i Aragó va vendre una part dels drets per finançar les despeses de la conquesta de Sardenya.
Al segle XVI va esdevenir sufragània de la parròquia de Santa Maria de Ridaura, successora de l’antic priorat.
Durant la guerra civil de 1936-39 va perdre una magnifica làpida sepulcral del cavaller Berenguer del Coll, mort el 1334: la podem conèixer gràcies a una reproducció conservada al Museu Comarcal de la Garrotxa. L’any 1995 van finalitzar les excavacions arqueològiques que permeteren descobrir l’absis pre-romànic, la nau i l’espai del cementiri utilitzat del s. XII al XIX. Una part d’aquestes troballes s’han deixat a la vista.
L’església
És un edifici del s. XII, d’una nau rectangular, capçada per un absis semicircular al qual es va afegir una sagristia pel costat nord. La nau és coberta per una volta apuntada i l’absis per una de quart de cercle. Una interessant cornisa amb mènsules esculpides amb motius vegetals, geomètrics i figuratius, treballats de manera bastant esquemàtica, decora externament l’absis; hi destaca una figura humana vestida amb túnica i amb les mans a la cintura. Hi ha tres finestres de doble esqueixada que il•luminen la nau, dues al costat sud i una al costat de ponent, on també hi ha la porta, de mig punt. El campanar, reformat, es va fer a partir d’un senzill de cadireta
Des de l’ermita hem anat a veure el castell que queda a uns sis-cents metres per sota de l’església. L’edifici està en molt millor estat que el d’ Hostoles de la setmana passada, existeix tot el perímetre i l’alçada original del castell i hi ha activitat, hi ha vida. Els camps del voltant estan llaurats i se sent remor de bestiar pels voltants.
El castell
Els murs del perímetre del castell són la part més antiga que s’ha conservat i es daten vers el s. XIII. Es van reaprofitar en remodelar l’edifici, però gràcies als elements que ens han arribat podem fer-nos una idea aproximada de la seva estructura. Així, per les espitlleres que es conserven podem deduir que hi havia dos nivells: l’inferior amb la porta, adovellada de mig punt, i espitlleres a banda i banda, i el superior, amb diverses espitlleres situades a uns 5 m. del sòl actual.
A l’interior destaquen encara que semblen del ss. XIV i XV, dos arcs de mig punt sostinguts per una columna, i un arc rebaixat a partir del qual hi ha un pati que articula tot l’edifici.
.En acabar la descoberta hem decidit anar a dinar a “Els Ossos” que el dimarts fan escudella i carn d’olla, es troba molt a prop d’Olot en la carretera d’Olot a Banyoles poc desprès de deixar enrera Batet de la Serra.