El Pont de Querós i Sant Romà de Sau

La sortida d’aquesta setmana ha estat entre la comarca de la Selva i la d’Osona a veure els embassaments de Susqueda i Sau a fi de conèixer la seva situació.

Teníem ganes de conèixer si és podia veure l’església i el pont de Querós a dins el pantà de Susqueda. Hi a fe que els hem vist.

Hem sortit per Bescanó, en direcció Anglès i la Cellera on hem entrat cap a dins la vall per a la dreta de l’embassament del Pasteral, a l’arribar al pont que es troba abans de Sant Miquel de Maifré, es passa a l’altra vorera del pantà i ben aviat hem estat a la pressa on hem estirat les cames i hem començat a descobrir el drama que representa la situació actual, les parets de les vessants denuncien clarament la situació com es pot veure a la fotografia.

A partir de la pressa la pista que va seguint a l’esquerra del pantà en direcció contraria al Ter, està en molt mal estat i cal anar a poc a poc i amb precaució.
Quan ja començàvem a estar cansats de sots, pedres i bonys hem vist l’església de Querós i hem parat a fer unes fotos, es veia una petita part del pont, tirem més endavant i veiem amb tota la seva solitud el pont medieval de Querós. Esplèndid, extraordinari, més fotos del pont. Anem una mica més endavant i trobem el lloc on es pot baixar, baixem fins a mitjà muntanya i tirem més fotos. Si fos avui el desmuntarien i el portarien a algun indret on no el cobris l’aigua.
La documentació que portàvem diu: de l’antic poble de Querós només en resten dempeus l’església de Sant Martí, per sobre el nivell màxim del pantà, alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes; les ruïnes d’altre edificis per sota el nivell del pantà, com l’antic molí i cases de pagès; i el pont. És un pont d’origen medieval, refet entre el 1696 i el 1700. L’edificació actual és un pont de quatre ulls amb un arc de mig punt, sostinguts per tres pilars
L’acció de l’aigua ha descalçat el terreny de la muntanya, convertint-lo en un penya-segat. El pont, doncs malgrat travessar el riu, no us portarà enlloc.
Aquest pont es car de veure. De fet, des de la construcció del pantà de Susqueda s’ha passat la major part del temps sota l’aigua. De tant en tant, desprès de llargs períodes de sequera, emergeix per se aixopluc d’ànecs, motiu de visita de curiosos i punt de mira de màquines de fotografiar.
El camí continua amb esllavissades, sots i bassals fins que hem arribat a la carretera que prové de Sant Romà de Sau, per aquesta carretera es baixa fins el club nàutic i un aparcament on hem deixat el cotxe.
Hem caminat uns dos-cents metres fins a tocar les parets de l’església antiga de Sau coberta per l’aigua quan el pantà és ple i fins i tot si podria entrar. No ho hem fer perquè ho han barrat per precaució de caiguda de pedres.
Hem vist les restes de les cases amb les seves finestres que envoltaven l’església, aquesta no ho sembla que hagi estat tants anys submergida en l’embassament.
De fet al poder caminar per l’espai que ocupava l’aigua no te n’adones massa del que està passant, si no fos per la ratlla ben marcada en la vessants d’una i altre banda del riu Ter.
Els arbres continuen en peu i el riu ha retornat a l’estat inicial del seu curs.
Hem decidit dinar en el mateix restaurant del club, ja que l’opció d’anar a Tavertet o Rupit ens quedava massa lluny per l’hora que era i amb l’incertesa de si trobaríem un lloc obert.
En aquesta sortida ens han acompanyat la Marta i el Josep, que, sobre tot a la Marta li feia il·lusió veure l’església que surt a vegades quan donem el temps i pel fet de que SAU, és també el nom d’un conjunt musical on en Carles Sabater era el seu ídol.
El dinar molt correcte, amanida per tots, primer segon, postres i cafè, tot per 10 Euros, tot molt correcte i amb una panoràmica que voldríem oblidar ben aviat. Sortint ja hem enfilat el camí de retorn a Banyoles, però passant per Vilanova de Sau, Folgueroles i l’eix.
Divendres 4 de gener de 08